Educació ambiental per a la sostenibilitat

 L’educació ambiental va ser definida per primer cop a la Carta de Belgrad de l’any 1975 com el “conjunt de mesures que tenen per objectiu aconseguir que la població tingui consciència del medi ambient i s’interessi pels seus problemes i que compti amb els coneixements, les aptituds, les actituds, la motivació i el desig necessaris per treballar en la recerca de solucions que puguin aparèixer en el futur”.

En la recerca d’aquests objectius, la relació entre educació ambiental i escola ha estat des del principi molt activa i continuada, tant pel rol protagonista dels centres escolars com a espais educatius de les generacions futures, com pel recurs pedagògic tan interessant que suposa el medi ambient per a aquests centres.

Taller-Fred-i-calent-Illa-Carlemany-3(2)

Amb el temps, tant aquesta relació entre educació ambiental i escola com la mateixa educació ambiental han anat canviant, i s’han actualitzat progressivament per tal de donar resposta als nous reptes i situacions que el món i la nostra societat plantegen.

Per aquest motiu, el rol d’aquesta disciplina ha estat rellegit en diverses ocasions fins a arribar al que actualment es coneix com a educació ambiental per a la sostenibilitat, entesa com una eina pedagògica per transformar la societat a partir de la presa de consciència del medi en què vivim i de l’aprenentatge de conceptes, valors i actituds (anàlisi, reflexió, compromís, decisió i acció) en relació amb la cura i el respecte per aquest medi i també per les persones (valors i ètica).

En essència, l’objectiu de les accions i els programes d’educació en la sostenibilitat no és tant els resultats físics visibles, com l’aprenentatge i la implicació de l’alumnat en aquests valors i actituds.

Fotos-2009_-Els-petits-gestos_tanquem_el_llum-1024x742(2)